Patrocinador oficial Sènior

dimarts, 25 de setembre del 2007

Crònica del partit comiat de l'Ernesto

 

El dissabte passat es va celebrar al nostre estadi el partit entre els Senglars i el GEiEG, que va servir de comiat de l'Ernesto i en Rafa, que com tothom sap, properament tornaran al seu país després d'uns anys entre nosaltres.

 

Va ser un partit entretingut, força igualat sobretot en la primera part, on la tècnica i l'ofici del GEiEG no es va aconseguir imposar a la bona defensa dels senglars. La primera part va acabar 5-0 a favor dels locals, gràcies a una marca aconseguida per en Pelli en una jugada de tres quarts. A la segona part el físic dels Senglars va començar a passar factura, i això va permetre al GEiEG fer-se lentament amb el control del partit, acoseguint 3 marques en la part final, i imposant-se així per 5-15. Després es va fer una altra part de 20 minuts, on els àrbitres i els jugadors tocats dels 2 equips van jugar i així es van poder treure el "mono de la pilota ovalada".

 

Els Senglars vam acabar satisfets del partit realitzat tot i perdre, ja que es va millorar en aspectes del joc en que hem fallat fins ara, i es va plantar cara a un bon equip com és el GEiEG, el vigent campió de 1ª Catalana.

 

Després va venir l'emotiu comiat del l'Obelix Ernesto del camp de rugby dels Senglars, un jugador molt important per l'equip i pel club, membre fundador, que ens deixa per tornar a l'Argentina.... Hasta la próxima Ernesto!

 

Tot seguit els 2 equips i l'afició vam anar al restaurant Montblanc de l'Estartit a celebrar com cal la festa, que després, evidentment va tenir la seva continuació als bars de l'Estartit.....

 


Llama a tus amigos de PC a PC: ¡Es GRATIS! Pruébalo

4 comentaris:

Anònim ha dit...

el restaurant es diu montplà.

Anònim ha dit...

ara tenim un corrector?

Anònim ha dit...

Una crònica molt acertada que reflecteix el que realment va passar. Una tarda-nit molt emotiva per molts de nosaltres.
Bona fusió entre els dos equips de Girona que van disfrutar de la companyia d´aquests dos excel-lents companys que sempre recordarem.

Lluís.

Anònim ha dit...

Felicitats amics de Torroella sent-ho no haver pugot anar,pero tenia asumptes familiars,una abraçada i sort els amics Ernesto i Rafa a l´Argentina.


Iñaki (Geieg)