Químic 33 - Senglars 14

 
Els Senglars no hem pogut sumar cap punt en el desplaçament a la Taixonera d'aquest cap de setmana. Sabíem abans de començar que seria un partit difícil per a nosaltres, ja que jugàvem contra un equip que ens té la mida presa i que sempre ens causa molts problemes. Tant és així, que els punts que els hi havíem fet fins avui en les dues darreres temporades (3 partits) havien estat sempre de cops de càstig, mai de marca. A més, han estat el rival a la primera volta que ens ha guanyat més clarament, tant en joc com en marcador.
 
Amb aquests antecedents, i en un dia mitjanament fred i una mica ventós, ha començat el partit. Els primers minuts han estat caracteritzats per molts errors per part dels 2 equips, i no hi havia un dominador clar en el camp. Però de mica en mica, el Quimic ha anat imposant el seu joc mitjançant l'ordre en el camp que els caracteritza, i han anat acostant-se a la nostra marca. Així, en una llarga jugada d'atac i després de varis cops en contra nostra, un davanter Químic ha aconseguit passar a través dels nostres davanters massa fàcilment i ha fet marca. Aleshores hi ha hagut una expulsió temporal d'un jugador químic i les forçes s'han tornat a equilibrar. Els davanters guanyaven bé les touches i defensaven les melés, i avançaven metres sempre que podien. Els tres-quarts patien però resistien en defensa contra una línia química molt mòvil i pressionant, que aprofitava qualsevol forat en la defensa per xutar o entrar jugant. En atac, els tres-quarts feien jugades aïllades, on tot i no trencar massa la defensa contrària, no es perdia la pilota i es podia jugar després. Els Senglar no donàvem el partit per perdut tan fàcilment, i els hi hem tornat la marca després d'una jugada molt llarga d'atac dins 22 contrària, que l'àrbitre ha donat com a marca de càstig degut als molts cops comesos pel Químic en la seva defensa. El partit es posava 7-7, i s'ha seguit igual fins a l'últim minut de la primera part, quan en una jugada a mig camp aparentment sense perill, un jugador de la línia Química ha trobat un forat just en la línia de touche després d'un agrupament perdut, i s'ha escapat a marca. Es complia la tradició dels darrers partits, on el Químic gairebé sempre ens ha fet una marca en la última jugada de la primera part. 12-7 i començava la segona. I no ha començat gaire bé, ja que en una altre atac llarg, han tornat a entrar a marca als primers minuts. 19-7 i el partit es posava molt difícil, així que ens hem tret els nervis de sobre, i hem tingut els millors minuts del partit, amb jugades i xuts amb criteri que han posat al contrari en problemes. En una d'aquestes jugades, hem pogut fer una marca amb la participació de tot l'equip, acabada per en Lluís, que ens acostava al marcador quan faltaven 25 minuts per acabar (19-14). El Químic ha abaixat una mica la guàrdia, i hi han hagut uns minuts on si haguéssim marcat les coses potser haurien estat diferents. Però el Químic és un bon equip, i després d'aquests minuts de desconcert han començat a jugar molt bé; no hem pogut parar-los i ens han fet una marca quan faltaven 15 minuts que ha estat definitiva (26-14). A més, hem començat a tenir lesions amb els canvis ja fets, i ens ha caigut una altra marca en els darrers 10 minuts. Aleshores ho hem acabat de donar tot i hem acabat sortint jugant desde qualsevol punt del camp buscant un altre assaig, però no ha estat possible.
 
Desafortunadament doncs, tornem amb 0 punts de Barcelona. Ha estat un partit ben jugat, contra un bon equip, molt ben armat i consolidat, que ha guanyat en duresa respecte l'any passat, però que juga net. Nosaltres hem complert, hem pecat de falta d'agressivitat i ritme en alguns moments, però hem donat la cara sempre; i com en molts altres partits hem preferit no xutar a pals en cops de càstig sinó jugar la pilota. L'actitud dels jugadors ha estat constructiva i tot i la derrota mantenim la moral intacta.
 
Destacar el debut de l'Abdou amb els Senglars, que ha estat bo tot i el cop al nas que ha rebut, i lamentar les lesions d'en Marc, Xavi, Pelli, Abdou i Jaume; encara que semblen totes poc importants.
 
Després de l'enfrontament, el Químic ens ha fet un gran tercer temps, que ha tret la gana a més d'un per sopar; i després ens hem acomiadat d'ells per a tornar a casa, desitjant que ara que ja els hi hem pogut fer marques, la propera vegada els poguem guanyar d'una vegada, je,je
 
Senglars: Ramonet, Carles Banyoles, Teocrates, Pilla, Martin, McFly, Thomas McCaw, Nobita, Simó, Marc, Chiquitín, Jaume, Bep, Juan Juan Juan, Abdou, el fugitivo, Pelli, Francesc X., Croma, Fernandisco,

---

¡Haz tu clic solidario y ayuda a África! ¡Puedes empezar ahora!