Patrocinador oficial Sènior

diumenge, 13 de desembre del 2009

Senglars 7 - GEiEG 14

 
 
Avui diumenge 13 de desembre s'ha disputat el primer derbi gironí de la temporada a primera catalana. Els dos equips s'han enfrontat en un dia radiant, amb un cel ben ras, i una tramuntana freda que bufava a ratxes, de component Nord Est/ Nord Oest. Els senglars afrontàvem el partit amb moltes ganes i confiança, conscients que l'equip està en un bon moment de forma, i mentalitzats per a guanyar un partit que considerem sempre molt important i que de moment sempre se'ns ha resistit. Com en gairebé tots els nostres derbis,uch el partit ha començat sense un dominador clar. Els dos equips els hi ha costat trobar un patró de joc; però de mica en mica han començat les aproximacions a la marca contrària: primer l'equip de la capital, amb una jugada llarga a la línia de 22 empordanesa que ha acabat en un cop de càstig transformat, i després amb una jugada de continuïtat de la davantera senglar, que no ha acabat en assaig per molt poc. Hem tingut l'oportunitat de xutar a pals en alguns cops de càstig dels molts que ha cedit el GEiEG al primer temps, però s'ha decidit sempre anar a buscar la touch, conscients de la força del nostre maul. Però no hi hagut sort, i ha estat el GEiEG que ha passat un altre cop, en un xut llunyà fruït d'un altre cop. El partit anava 0-6, i aleshores l'equip ha augmentat la intensitat en totes les línies de joc i ha aconseguit tancar el contrari en la seva 22, i ha provocar llargues jugades de davantera, sempre jugant en curt i guanyant metre a metre. D'aquesta manera, després de picar molt ferro, en Ramon ha aconseguit marcar a sota de pals. 7-6, i l'equip es rearmava moralment. Poc després arribava el final del primer temps, que ha estat en general marcat per la poca continuïtat del joc, molt marcat pels cops de càstig (especialment del GEiEG), i per forçes imprecisions dels dos equips, provocades en part pel vent.
 
La segona part ha començant amb un domini senglar que cada cop es feia més evident. El GEiEG no trobava manera de crear perill, i el seu habitual joc dinàmic i de continuïtat que sempre ens causa problemes, no ha aparegut en pràcticament cap moment, degut a que els seus tres quarts no tenien gaires pilotes i les que tenien eren ben defensades per la nostra línia. Però no hem sabut rematar el partit, i encara que hem tingut algunes ocasions d'assaig, ha arribat la jugada clau del partit: en una ràpida jugada de la línia empordanesa, l'Abdou ha trobat un forat en la defensa, i quan ja marxava sol a fer marca i la marca era inevitable (estava a uns 10 metres d'assaig), se li ha esparracat la bota i ha caigut a terra. S'ha format després un petit agrupament, la pilota ha sortit rebotada i el segon centre gironí l'ha agafat, ha fet un xut a seguir que ha pogut recuperar, i quan ha estat placat a la línia de 22 nostra, el seu 15 que seguia la jugada darrera seu ha pogut marcar. Passar d'un més que clar 14-6 a 8 minuts del final, a un 7-11 ha estat una galleda d'aigua freda important per a nosaltres, i tot i que s'ha intentat, no ha estat possible remuntar el partit, especialment després de que el GEiEg passés un cop, deixant el marcador en 7-14.
 
En resum, una derrota molt dolorosa, amb una jugada de mala sort còsmica que es produïa quan ja es tocava el triomf, que hauria estat històric. Però no tot s'ha de resumir en la sort, ja que no hem sabut liquidar el partit quan tocava, i això ens ha acabat passant factura. Molt bon treball de davantera, i partit molt trabat pels tres-quarts (dels dos equips), on s'ha defensat bé la ràpida línia contrària, però on no s'ha tingut la profunditat adient per a fer mal en atac. Tot l'equip ha estat bé en el placatge i en l'actitud. Destacar també que ha estat com sempre un partit molt net, amb molts cops de càstig xiulats, i una targeta groga per nosaltres per reiteració, però sense cap jugada violenta i cap picabaralla.
 
Abans de començar el partit s'ha fet un minut de silenci en memòria d'en Joaquim Sens, pare del nostre company David, que ens va deixar recentment. Agraïr també la presència del nombrós públic que ha vingut, que ha omplert la grada i que ha animat tant bé com sempre. Finalment hi ha hagut un gran tercer temps, amb molt de beure i menjar, incloent botifarres a la brasa, entre els 2 equips i acompanyants, entre conjures senglars per a que el partit de tornada sigui finalment el partit de la victòria....
 
 
Alineació inicial: Ramonet, Pilla, Martin, Cookie, Simó, Martí, Lluís, Carles Pérez, Chiquitín, Jaume, Xavi, Abdou, Pelli, Ferna, Bep. Jugadors de refresc: Jordi Casas, Teodopoulos, Albert Alabau, Oriol, Xuse, Òscar, Tomàs.



¡Nuevo Canal Mujer! Moda, belleza, sexo, dietas, embarazo. más fácil y a tu alcance. Si quieres estar a la última, no puedes perdértelo.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona diada de rugby ,si senyor això si us vau fixar en el "waterboy" que hi havia?? colossal!! sempre amatent a les necessitats dels senglars assedegats! qui deu ser aquest crack?

Joan reches.

neng ha dit...

un dels millors segur ranger!!!!!la teva feina sempre es un de les cosses mes importans no ho dubtis ni un moment!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

No varem guanyar però crec que s'hauràn fet la idea que el resultat podia haver estat molt diferent si no hagués estat per la puta bota!!!

No crec que falti gaire...

Gibbins.