Hi ha moltes maneres d'evidenciar una identitat. I sovint, la majoria de
nosaltres, ens fixem només en aquella que destaca amb força sobre les
altres.
Per exemple, ser un senglar, jugar com un senglar, lluitar com un senglar, és al camp on més es demostra. Però això no és del tot cert, i ser un senglar involucra altres fases i escenaris. Avui volem fer un petit homenatge a aquelles altres formes d'expressar el fet senglar: formes alternatives, a l'ombra, allunyades del focus de l'atenció massiva. Són els moments de la pau, de la tranquilitat, de la pausa entre partit i partit en un torneig de pretemporada (posem pel cas, a Olot). Són els instants necessaris de repòs després -i abans- de l'acció.
Per exemple, ser un senglar, jugar com un senglar, lluitar com un senglar, és al camp on més es demostra. Però això no és del tot cert, i ser un senglar involucra altres fases i escenaris. Avui volem fer un petit homenatge a aquelles altres formes d'expressar el fet senglar: formes alternatives, a l'ombra, allunyades del focus de l'atenció massiva. Són els moments de la pau, de la tranquilitat, de la pausa entre partit i partit en un torneig de pretemporada (posem pel cas, a Olot). Són els instants necessaris de repòs després -i abans- de l'acció.
Són instants
on les corbes, els aromes, i el vestuari (amb gorreta pel sol inclosa)
assoleixen -per la seva bellesa i armonia- el seu màxim esplendor.
1 comentari:
Joer, jo no el despartaria, per si de cas!!! força carlusss!!
Lluís.
Publica un comentari a l'entrada