Patrocinador oficial

diumenge, 11 de novembre de 2012

Senglars 17 - Químics 17

Màgia i Química per igual

Empat amb regust agredolç al Senglar Stadium. El públic a la grada -per molts, el millor ambient de tota la Primera Catalana- marxava, una vegada més, amb el regal d'uns últims minuts vibrants i d'emoció. Però fins aleshores, el ritme senglar havia estat molt irregular.

De bon principi, un clar color visitant: amb dos xuts a pals els de Barcelona es posaven 0-6. Més tard, un llarg atac de la davantera senglar culminava amb en Simón, que trencava pel costat tancat, i feia el seu segon try de la temporada. Minuts després, els Químics efectuaven una jugada de bella factura -una passada per l'esquena a un carril indefens a la vora del ruck- que posava el 5-11 en el marcador. Amb alguna altra jugada d'estratègia a la touche, els Químics ens posaven a prova la defensa, a pocs metres de marca dels Senglars, que demostraven estar a l'alçada en aquest aspecte del joc. Després, una sèrie de xuts i una bona persistència en mantenir la posessió dins la seva 22, permetien a en Chris fer la segona marca senglar: 10-11 a la mitja part.

Així les coses, semblava que en la segona part els Senglars podrien mostrar-se superiors als Químics: els seus tres quarts no eren excessivament superiors als nostres i les davanteres lluitaven per igual. Però, una vegada més, durant gran part de la segona part, a l'equip li ha costat molt entrar en un joc que, per alra banda, tampoc ha estat massa dinàmic. Si bé al final no aconseguien fer cap marca, els Químics han passat el 80% de la segona part en el nostre camp, en els quals han pogut transformar dos cops de càstig, i posar-se 10-17.

Però el Senglar Stadium té màgia, i la seva afició empentava cap a una nova gesta. Aquest cop, marca d'en Carles Pérez in-extremis a l'ultimíssim minut, i transformació gloriosa d'en Chris en el pitjor dels angles, que posava el 17 a 17 final en el marcador.

Podem millorar en moltes coses, però podem estar orgullosos de moltes altres. Gràcies a tots, i gràcies a totes... endavant Senglars!!!