Patrocinador oficial

diumenge, 13 de gener de 2013

Senglars 12 - Barça B 34

Casa d'apostes "Wet and (not) win", crònica d'una derrota digníssima

Dia de rugbi gris i plujós a Torroella. Ferit d'orgull, fred i moll però rabiós, l'equip començava atacant -mirant a Les Medes- amb molta intensitat. Després d'una letal percutida d'en Carlos Pérez, i que en Fugi rebés al seu temps un placatge molt dur, en Txiki obria amb velocitat cap a en Chris, que col·locaba un xut que botava incòmodament pel seu ala. Després de cometre cop de càstig, ja estàvem en una touche a 10 metres de marca i només havien passat uns segons des de l'inici. Encadenaven fases en Xuse, en Carles Pérez, i finalment en Simon, tot i que el feien recular uns quants metres en defensar-lo. Però quan el seu 9 intentava xutar, l'Uri bloquejava el xut i marcava. La marca era invalidada, però es començava a fer palesa l'excel·lent pressió dels terceres, que duraria gairebé tot el partit.

També mostràvem superioritat a la melée. L'Oscar rebia un placatge retardat que li passaria factura a les costelles. Desafortunadament, cometíem cop i ells aconseguien sortir de la pressió. Haviem començat bé, aturàvem els seus curts atacs, però perdiem un home important: al minut 9, en Simon es feia mal (declaracions a la grada, amb la ma sobre la costella, a l'estil Napoleó), i es produïa un forçós i matiner "minut Domènec", que, un cop més, resultava revulsiu: després d'una melee senglar, un elegant xutet d'en Chris agafa desprevinguda la defensa en botar tres cops i donar temps a en Pelli i en Fugi per pressionar la resposta rival. El Barça intentava sortir a la carrera -sense xutar- pel tancat, però l'Uri forçava la sortida pel lateral. En la touche, tot i no agafar-la en Tian, en Martí la rebia, i es veia immers en un ruck. El públic dubtava entre l'admiració i la estupefacció en observar el color blanc dels seus gallumbus, potser una font de mal auguri. Però en Xuse i en Lluis dirigien un maul poderós que poc a poc anava entrant, fins que en Txiki li obria a en Chris, que tenia espai pel tancat, i marcava (retransmissió en directe). Tot i la no transformació, el públic s'animava: 5 a 0 pels Senglars.

Continuava el partit amb una seriositat senglar "digna d'admirar". Fugi, Uri, Gordo i Tian es mostraven molt actius. Placavem bé i no sortíem del seu camp. Però tot i el domini, en el minut 17 i en una sola jugada, el seu 11 ens feia recular moltíssims metres, per tancar-nos a la nostra 22. Poques fases després, injustament, en una única sacsejada de ràbia, el Barça feia la seva primera marca. Transformació, i 5 a 7. Havíem defensat bé, però ells havien atacat millor.

No obstant, el canvi d'actitud respecte altres partits era evident i la reacció, rapidíssima. En la represa, despres de dues fases confoses, en Txiki li donava a en Lluis, que feia les funcions d'apertura, i col·locava un xut que botava tres cops abans que el seu 15 l'atrapés. Acte seguit (com només en Pelli és capaç de fer) el seu arrier rebia un espectacular placatge, molt aplaudit per la grada. Quan intentaven -amb poca destresa- tornar-nos el xut, en Pilla l'agafava, rebotava en un cos senglar, i en Tian, com si li anés la vida en un fulminant sprint, feia marca pel costat tancat (retransmissió en directe). En Chris la transformava, anàvem 12 a 7, erem superiors, i tot i l'aigua i la fred, el Senglar Stadium respirava feliç.

En el minut 22 de la segona part, es demanava canvi de pilota, probablement perquè relliscava. Les males llengües afirmarien després que hi hauria un abans i un després d'aquest fet. Però el partit continuava. En una magnífica feina amb en Tian al capdavant, continuava la pressió dels terceres. En Martí placava al seu millor nivell també, mentre en Blasco, cridava: “Vale, vale, tranquils”. Pero el senglar no està tranquil quan es sent letal i està on fire: després d'Uri, Fugi i Chris en tres fases, en Lluis i en Tian formaven un bon maul, que avançava metres i metres. En Martí s'afegia a la festa, després en Txiki apretava també, i després en Pilla. El maul es convertia en ruck, en Txiki li donava en Chris, però el dubtós xut era servit ràpidament després del mark, i el Barça aconseguia sortir de la pressió. Havíem perdut l'oportunitat de posarnos tres marques a una, però les sensacions, tant a la davantera, com als 3/4. eren molt bones.

En la següent jugada, dues mostres més de l'actitud senglar rabiosa, impetuosa, assedegada: en Gordo tractava de servir una touche ràpida ("aquest noi és un nervi", deien a rrrrràdio Senglar), però l'arbitre no el deixava. I encara després, l'Uri, en una mala interpretació del consell "juguem amb el cap", entrava per l'interior d'en Chris amb tanta velocitat, que s'emportava la passada -que anava dirigida al primer centre- amb el seu crani esbojarrat i accelerat. Debia pensar que rematava un còrner, el pobre.

Era el minut 30, estàvem dominant, i a més, placàvem a molt bon nivell. Domènec, Uri, Oscar, Tian, Chris i Txiki n'eren bones mostres en aquells minuts. Pero el Barça és el Barça, i tot i els placatges, just abans de la mitja part, rebíem una marca. Havien aturat rivals consecutivament en Gordo, l'Uri i l'Oscar, però en una última fase, el placatge de l'Uri -a home passat- era insuficient per aturar la marca. 12 a 12, transformació i 12 a 14. Així s'acabava la primera part.

Injust resultat: haviem dominat en tots els aspectes, però amb dues úniques bofetades aïllades, el rival n'havia tingut prou per posar-se pel davant. Mentre els entrenadors donaven instruccions, el públic corria en busca de cervesa, esperant que no es repetís el fenòmen “pàjara d'inici de segona part”. Perquè la cosa prometia, i molt.

Però potser pel mal temps, o pel pelatge del senglar, que moll i fred no és tan elàstic, o potser pel mal auguri dels gallumbus blancs del petit dels Pujol, la temuda pàjara, s'acabaria fent realitat.

Però no immediatament. Tot i la lesió de l'Uri (ja en portàvem tres), l'equip suportava la pressió a la qual el Barça ens sotmetia. Després dels típics intercanvis de xuts fruit de la manca de claredat d'idees i posicions, el Barça començava a dominar el partit. Era el torn de demostrar la qualitat en defensa. I no en faltava: en Lluis castigava amb certa humiliació al seu 9, fent-lo recular cinc metres després de marcar-se una finta; en Martí i en Pilla s'associaven per fer placatges conjunts; en Carles Pérez amb el seu rotund i incontestable "no passaràs". No obstant, era en Tian, amb la seva bateria de placatges tècnics, qui començava a erigir-se com a màxim candidat al Premi Ràdio Senglar al Millor Jugador del Partit.

En el minut 11 de la segona, però, ens veiem castigats un cop més (valgui la redundància) per un cop de càstig. Els del Barça decidien obrir forat en el marcador xutant a pals amb èxit: 12 a 17. Entraven l'Alex i en Ramon, esperàvem que revulsius. Però el domini dels de la capital continuava fent-se explícit i la nostra defensa, s'havia d'emplear a fons. Inclús vèiem a un Carlos Pérez, caçat prenent aire en la posició de l'ala, placar l'ala rival, com si fos el mateix Dídac. Era el minut 15 de la segona part, i només feiem que sortir una i altra vegada d'una pressió, no tan asfixiant com constant, per part del Barça.

Es produïa un despertar senglar en diverses jugades després: en Lluís obria una melée, en Txiki provava una carrera pel tancat, després ho provava picant en Ramon, l'Alex, en Lluis un cop més, després en Fugi, en Pelli, i encara en Dídac finalment. Però una espècie de corbata -amb refús defensiu a mà tancada inclòs- despertava les queixes del públic i aturava la nostra sortida.

En el minut 26, entraven Timid i Facu. Fugi i Tian continuaven excel·lents en els placatges, però s'accentuaven les imprecisions, sobretot a la touche. Cometiem massa cops de càstig, que (torni a valer la redundància), ens castigaven un cop i un altre cop més. En un d'ells, el Barça tornava a xutar a pals, per posar-se 12 a 20, en el minut 30.

“Deu minuts, dues marques!!!”, cridava el públic. I és que, tot i el marcador, el joc senglar no projectava cap mena de derrota. Tothom esperava la última empenta senglar, la gran remontada, la màgia del Senglar Stadium. Però la fred apretava i la pluja no ho permetria. Freds els cossos, fredes les ànimes, la reacció no s'acabaria de produïr.

Desaprofitàvem fins a tres ocasions per sortir de la pressió dels xaves: touches regalades, cops regalats i pilotes que deixem que ens pincin regalades. Això sí: definitivament, en Tian guanyava l'MVP (most valuable tackler) i el Ràdio Senglar Best Player Award. Per la seva banda, en Martí, s'emportaria el WBP (worst bronca producer), sembla ser, que per alguna declaració que a l'àrbitre no li ha acabat de fer gaire gràcia.

La derrota es consumava. No només no fèiem les dues marques que necessitàvem, sino que ells ens en feien dues més. La primera, transformada, era producte de la insistència, i els posava 12 a 27. I la segona, a partir d'una sensacional entrada del 15 pel mig de l'opertura i el primer centre, seguint una trajectòria de formidable velocitat, amb la qual tenim la certesa que en Pelli somiarà durant unes quantes nits. Última transformació, i resultat final de 12 a 34.

La English Crew Supporter Community premiava amb el "man of the match" al nostre capità. Més tard, alguns jugadors (poc avesats a la fama, les càmeres i els micros) mostraven reticències a l'hora de fer declaracions. En canvi l'Ian, afirmava: "First half we played very very well, but the second half, we gave them the game. First half, forwards, backs, they all played very well. But the second half, nothing” (declaracions en exclusiva a Ràdio Senglar). 

El resultat no reflectia el joc vist a l'estadi. Malgrat que no hem mantingut el silenci que requereix l'autèntica seriositat dins del camp de rugby, l'actitud de l'equip ha estat monumental, i la qualitat de placatges, la presa de decisions i la intensitat defensiva han estat molt correctes. Però ja ho sabíem: la lliga està molt dificil i “no hi ha rival petit”. Però sense cap mena de dubte, l'esperit i el treball d'avui és el camí que ens portarà a les victòries, a l'èxit, al bon joc, al bon rugbi.

La setmana que ve tornem a jugar a casa: ens visita el Cornellà. Ja és hora d'oferir una victòria a la nostra afició que, una vegada més, tot i la pluja, ha donat un nombrós i càlid suport a l'equip. 

Vinga, Senglars: un, dos, tres, senglars, senglars, senglars!!!




5 comentaris:

Pablo Le Barz ha dit...

Llegit!! i ma agradat aquesta nova aportacio de les grabacions.

Anònim ha dit...

Gràcies Tarrako, extraordinaria crònica. Comparteixo man of the match amb Tian amb molt de gust,segur s´ho ha merescut més que jo. De totes maneres no m´acaba d´agradar obrir cava després d´un partit que acabem de perdre.A veure si algú és capaç de convençer la old comitiva britànica que això hauria de canviar. Premiar un jugador contrari quan s´ho mereix crec que seria més autèntic.
Ens veiem el dimecres!

Anònim ha dit...

Je,je, que gran tarrako, això no és una crònica, ja és autèntic periodisme esportiu!

Respecte al partit; guió repetit ja algunes vegades: amb una mica més d'actitud i de disciplina, podem afrontar la segona volta clarament amb optimisme, tenim equip!

fugi

Anònim ha dit...

ara no es hora de baixar els braços, tot el contrari. Més consentracio i, tal com comentava el mister, més disciplina. Dimecres seguirem treballant fort per, d'una vegada per totes, eliminar la mésque coneguda "pajara de la segona part.
Senglars no afliuixem que aquet partit era nostre, la sang no ha de deixar de bullir fins que han passat els 80 iinuts de joc.
Fins dimecres amb m´s ganes que mai i als malaurats lesionats a recuperarse que us nesecitem a tots
P.D. Tarraco cada dia hens sorprrens, gràcies per aquestes extrrahodinaries cróniquues!!!!
Àlex

Anònim ha dit...

He viscut el partit com si estigues al camp, fins i tot mha vingut fred de la pluja!
Anims Senglars!

Des de Stuttgart,
Wars