Crònica: Senglars 10 ARPN 31 - 03/03/2013

Joventut contra veterania, tres quarts contra davantera: Poble Nou contra Torroella. L'habitual contraposició d'arguments rugbístics que els partits dels Senglars ens vénen oferint darrerament, ha estat, una vegada més, la sinopsis del partit. Els de Poble Nou es presentaven amb un equip jove, ràpid i tremendament talentós, que combinava un brillant joc de tres quarts amb una molt correcta solidesa a la davantera. Un dels equips més complerts de la Primera Catalana. Els Senglars en canvi, tot i mostrar millores significatives en la seva línia, delegaven la responsabilitat en els homes gordos, i regalaven el partit en múltiples dosis d'errors individuals i mancança de placatges, que el visitant no tenia pietat en castigar.

Els primers minuts eren d'un dèbil equilibri, que succeïa majoritàriament en el nostre camp. En Tian, en Fugi i en Lluís donaven mostres que l'equip semblava concentrat a l'hora de placar... però era un miratge. Com diria l'Ian al final del partit, "we missed more than 20 tackles on the first half". I així, no es pot guanyar un partit.

La primera marca visitant era al minut 12. La davantera senglar havia robat la possessió d'una melée, però el xut que hauria d'haver fet sortir l'equip de la pressió, no sortia pel lateral, i en un contraatac desil·lusionant, un sol home airejava les vergonyes d'una defensa descol·locada. Marca, transformació, i 0 a 7 en el marcador.

Seria la dinàmica de la primera part: domini molt clar dels del Poble Nou a través de llargues successions de fases entre davantera i tres quarts, i per la part senglar, correcta intensitat i tensió en les fases curtes, pèro suspens en els placatges. I el marcador ho aniria reflectint: en el minut 16 els de la capital feien una marca sense transformar, i en el minut 33 una altra de transformada. 0 a 19 pels del Poble Nou.

Quedava clar qui portava la iniciativa. La defensa senglar s'esforçava, aturava marques una i una altra vegada, però l'atac es dissolia en errors no forçats, en intents fallits de dinamisme o en xuts estèrils que propiciaven contraatacs dolorosos. I així, amb uns senglars incapaços de contrarrestar l'escac rival excepte en curtes i aïllades jugades, i un rival que aprofitava amb contundència els espais i els errors del contrari, s'arribava a la mitja part.

En el descans, les instruccions de l'entrenador eren clares: hem de placar més, hem de jugar més dinàmics i hem de col·locar-nos bé quan es produeixin els rucks. A més, la davantera havia estat irregular: en algunes melées ofegava de superioritat a la dels rivals, però en d'altres, es deixava fer justament el contrari. Malgrat tot, quedava la sensació que els Senglars encara tenien alguna cosa a dir. En determinats moments el poder senglar s'havia fet palès, i el marcador no era tan contundent com per tirar la tovallola.

Tot i això, la segona part començava igual que acabava la primera. En una jugada en què quasi hi havia try senglar, amb dos cops de càstig a favor a 10 metres de la seva línia de marca, un nou error permetia un autèntic coast to coast, que posava el 0 a 24 (sense transformar) en el marcador. I així, amb els senglars fluixos en atac i despistats en defensa, encara arribaria, en el minut 17 de la segona, una segona (i última) marca rival, aquest cop transformada, que allunyava els visitants 0 a 31. La cosa començava a fer molt mala pinta.

Però es comet una equivocació flagrant, si s'abandona la fe en el grup d'homes que defensa la samarreta senglar. Recolzats pels crits d'una grada incombustible, els de casa començarien a reclamar la seva porció de glòria. Es succeïen les heroicitats, la bona sort començava a canviar de bàndol, i com s'escoltaria a través de micròfons amagats entre els jugadors rivals, els senglars començaven a "tirar de cojones".

En Ramón, en Simón, en Lluís, en Tian, en Pelli, en Ferran, en Domènec. La ràbia d'haver hagut de perseguir ombres durant tants minuts, despertava en els nostres una ànsia per fer marques que encenia els ànims del públic. I així, "tirando de cojones", jugant per divertir-se, aferrant-se a la valentia d'un rugby directe i desacomplexat, l'equip faria dues marques, totes dues a càrrec de l'indubtable Man of the Match, en Carles Pérez, un home que continua desafiant el pas del temps amb dietes miraculoses que -fora conyes- l'estan portant a una segona juventut.

Capítol apart mereix l'apartat de les transformacions a pals. Els comentaris després del partit giraven entorn a si posar els nostres xutadors a l'alçada d'Alexis, Prosinecki, o Sergio Ramos. En Txiki confonia precisió amb mala llet, i de tant esforçar-se en ser exacte, convertia la senzilla transformació a què s'enfrontava, en un inverosímil jackpot a la creueta dels pals. Però es quedaria curt comparat amb en Tian, que calculava l'angle de la trajectòria del seu xut amb quasi tan mala traça, com el nostre pitjor xutador frustrat de l'equip, en Lluís, que, si segueix així, aviat sortirà a les noticies de successos, denunciat per "maltractament de pilotes de rugbi amb el peu".

Al final del partit els dos equips es felicitaven mútuament pel joc desplegat, cadascun amb el seu estil. L'Ian era crític en l'aspecte placador, en Xuse subratllava l'immens mèrit del setzè jugador de l'equip, els Senglars Supporters, i en Blasco, analitzava amb la seva habitual lucidesa tècnica el desenvolupament del partit. Per la seva banda, en Leo Pereira i en Lluís Raurich, firmaven aquesta entrevista compartida pels micròfons de Ràdio Senglars.

Partit perdut, però amb bon regust. Rival superior, errors puntuals i mancances localitzades, però bon rugbi, bones vibracions i la sensació que la bona ratxa encara és viva. La setmana que ve no hi ha partit, i d'aquí dues, l'equip es desplaça a Lleida, a disputar un partit vital per les aspiracions de l'equip. Els de Lleida han recuperat peces importants del seu grup, així que serà un partit complicat, de manera que la única cosa en què podem pensar ara és en entrenar fort, en no perdre l'energia, i arribar al màxim d'agressivitat possible pel pròxim desplaçament.

Un, dos, tres, senglars senglars senglars!!!