Patrocinador oficial

dimarts, 4 de juny de 2013

Festa Final de Temporada 02/06/2013

Assistint a la Festa Final de temporada dels Senglars de Torroella -aquest diumenge al Restaurant del Camping El Molino- qualsevol persona de bona fe es veu seduïda per la idea que, les temporades, no haurien de mesurar-se pels resultats esportius, els èxits en les classificacions, o els indicadors purament numèrics. El veritable motor de les nostres curtes i efímeres vides és l'emoció, el sentiment, el grau de profunditat i perdurabilitat del nostre benestar. I si jutgem els cicles per com acaben, i no pas per com comencen o per quins camins es contornegen, el veredicte és clar. La temporada 2012-2013 del Rugby Torroella ha estat magnífica.

El primer punt de l'ordre del dia eren els tradicionals Tallers i el Tocata popular. Petits i grans disfrutaven d'activitats tant lúdiques com pedagògiques, i emplenaven per última vegada el camp de rugby amb -probablement- l'ànima més emblemàtica de tota Catalunya. Després, en Ward i els seus servien al Camping el Molino un dinar de germanor en un jardí íntim i agradable amb escenari, micròfons i música. Poques families assoleixen el tamany i la bona sintonia que podia respirar-s'hi, malgrat el vent, insolent i amenaçador, però també portador d'auguris, despedides, noves direccions i renovacions.

Després dels postres l'honorable president llegiria el seu discurs annual -amb certes dificultats d'ordre lacrimal, salvades amb  dubtosa i gèlida dicció pel seu fidel capità- i es succeirien els lliuraments de premis als homenatjats: entrenadors de petits i no tan petits; jugadors petits i no tan petits; pares i mares; jugadors novells i jugadors premiats; jugadors i cronistes emigrants. Els Senglars ténen un record per tots els que han format part del seu nucli, i el seu agraïment era la cirereta final d'un pastís que ens ha fet gaudir de moltes dolces sensacions.

I si el rugby és el rei dels esports nobles i de comunió, els Senglars són els amos de l'organització d'events còmics i festius. La cursa de cucs de l'any passat semblava un capítol difícil de continuar, però en Lluis superaria el repte amb un èxit senzill i consistent. Tota la familia senglar havia quedat agrupada en equips, que sortien a l'escenari a cantar la cançó que se'ls havia assignat per al Gran Concurs de Karaoke Popular. Un jurat tripolar -que flirtejava amb l'adul·lació i la duresa per igual- declarava guanyador al grup de les dones dels jugadors i directius, que interpretaven el seu tema ratllant la perfecció.

Somriures, converses disteses i relaxació. D'aquesta manera, la temporada 2012-2013 es despedia amb la genuina barreja d'humiltat i alegria tan característica dels de Torroella, i l'ànima senglar es disposava a començar el seu curt letarg fins al pròxim curs. Descansem, senglars, que l'any que ve n'hi haurà més, molt més. I com sempre, millor.

Un, dos, tres, senglars, senglars, senglars!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aiiiiiiigggg que tornen les llàgrimes.


Genial comentarista.


C.Blasco

Anònim ha dit...

Espero que algun dia tornis cabronàs!Et trobarem molt a faltar igual que al senyor Òscar Vila.

Lluís.