Patrocinador oficial Sènior
diumenge, 2 de març del 2008
Reus 22 - Senglars 26
Victòria sofrida l'aconseguida aquest cap de setmana. En un diumenge relativament molt calorós tenint en compte que és encara hivern i després d'un llarg desplaçament, el partit va començar amb uns Senglars molt concentrats i posats en el joc. Es va dominar el primer tram de la primera part, contenint els atacs reusencs bastant bé. Es va aconseguir una marca en els primers minuts de joc, i 2 més en la primera meitat. El Reus però, va començar a entrar en el partit i va donar alguns avisos de perill, però es va arribar a la mitja part amb un marcador bastant clar de 0-21. A la segona part va començar més o menys com va acabar la primera; el Reus va aconseguir 3 punts en un cop de càstig i els Senglars van fer una altra marca. Era el minut 50, el marcador era 3-26 i el partit estava controlat, ja que es defenien bé les entrades dels potents i ràpids 3/4 reusencs. Però una errada de passada senglar va provocar una escapada en solitari d'un centre rival que sortint del seu camp va fer marca. La jugada que va complicar més el partit però, va passar 5 minuts després, quan després d'una ocasió de marca claríssima senglar, (que hauria sentenciat pràcticament el partit) en el següent moviment una altra errada en una passada, va propiciar una marca del Reus pràcticament indèntica a l'anterior. A partir d'aquí, els nervis van conquerir l'equip, que es va descompondre i descoordinar totalment. Així doncs, no va tardar a venir una altra marca, aquest cop una marca de càstig amb expulsió per placatge alt. Faltaven més de 10 minuts, guanyavem de 4 i un home menys. El Reus, pletòric de moral al veure que un partit que tenien perdut se'ls posava a l'abast, va apretar de valent, però els Senglars van tenir una bona actitud tot i el descontrol existent en el camp i es va defensar bé. Els últims 5 minuts va ser agònics, ja que una altra expulsió va deixar l'equip en 13.
Després del xiulet final, la classificació ens deixa amb el subcampionat pràcticament assegurat (com a mínim), amb la prova de foc de la visita a la Taixonera contra el Químic ja a la vista.
Tecnología, moda, motor, viajes,.suscríbete a nuestros boletines para estar siempre a la última MSN Newsletters
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Bones companys senglars,
Content, estic content pel meu primer partit que jugo sencer i que guanyem, amb dificultats però al final vam guanyar. Tal com va dir en Carles, ens falta un xic de concentració i tranquil•litat en algunes fases dels partits, però amb entrenament i voluntat de tots, això o podem solucionar.
Només dir a tots els lesionats, que son uns quants, ànims i a recuperar-se. Tenim una setmaneta de descans i llavors el partit contra els Químics. Esperem que tots estiguem a tope per aquest partit.
Salut a tots i fins dimecres
Simón
Com a lessionat habitual,també estic molt content d´aquesta i totes les victories aconseguides fins ara.L´equip esta demostrant que sense massa experiencia,pero amb moltes ganes les coses van sortint.Així que endavant a seguir aprenent i les victories continuarant arribant.
Feliçitats a tots per aquests punts tant importants.
Pèsol.
Si que es va patir molt!
Buf! he dormit més de 12hores per poderme recuperar (ho sento per els que us tocava treballar avui...)
Per cert! vui fer una crida a la gent que va fer fotos el partit passat i aquest! A veure si les podem penjar que la nostra galeria fa molt que no l'actualitzem!
Apa petits! s veiem dimecres!
Xavi
Doncs si es pateix desde dins del camp, no us podeu imaginar lo malament que es passa desde fora.
Només dir-vos que si jugant 15 min bé i 65 malament guanyem els partits,.... és una pena que per falta de concentració perdem els papers.
Endavant i fins Dimecres.
Lluís.
Estic totalment d'acord amb en Nobita, ens embaeix un nuvol negre i general de desconfiança que apareix quan menos t'ho esperes, i a mí el primer. Espero que aprenguem dels errors i dels nuvols.
Gibbins.
vam donar tot el que teniem a dins ,almenys jo, però haig de reconeixer que va haver-hi moments de total descontrol i ells van aprofitar-ho ,hem sap greu per els nervis que es van passar a fora m'en recordo de haver mirat la cara de l'Ian des de el camp i era tot un poema i tot i això ens va felicitar a tots nomès per això jo intentaré donar més del que puc per tal d'apendre més d'aquest esport i de tot el que l'acompanya entono el mea culpa particular i demano a tothom que entoni el seu si el creu convenient a partir d'aqui s'ha acabat el rotllo i a treballar ,aprendre i a seguir treballant i aprenguent dels errors!.
Amunt senglars!!!!!
Ranger
Ei!en Vick Makey era poli o meteoròleg?
Psl.
Els autocars lesionen a mes d'un...
Saps que si!
Publica un comentari a l'entrada