Patrocinador oficial Sènior

diumenge, 16 de gener del 2011

SENGLARS 17- QUIMICS 22

Segona derrota seguida en el Senglar´s Rugby Stadium en un ajustat i emocionant partit de rugby entre el tercer classificat,el Químics de Barcelona i els Senglars de Torroella.
Les sensacions no eren gaire bones abans de començar aquest important partit contra el Químics, un equip sempre molt difícil de guanyar. Molts dies sense competir, pocs entrenaments durant les festes de Nadal, molts lesionats en la davantera senglar i el poc compromís i pasotisme d´alguns jugadors feien pensar en lo pitjor.
Però no ha sigut així,els Senglars han dominat en la primera part jugant en camp contrari en tot moment, pràcticant un bon rugby i superant les adversitats.
La segona part però ha sigut una altre història, els Químics millor físicament han passat a dominar el partit i han aconseguit posar-se per davant en el marcador i acabar guanyant el partit.
Els errors es paguen molt cars a primera catalana. Avui, la davantera senglar a perdonat en dues ocasions a pocs metres de marca, alguns errors en placatge que han acabat en marca i la falta de punteria a pals han acabat per condemnar als senglars.
Moltes gràcies als 21 jugadors que avui han tirat endavant a l´equip, un puntet potser és poc premi.El Químic es treu l´espina clavada de la remontada de la temporda passada i s´enfila en la classificació.
Bon tercer temps i fair-play amb el Químics, espere´m que en Kadett hagi quedat ben fart de pastís de formatge i felicitar avui especialment al nostre gran delegat Carles Blasco que ha fet 50 anys.

15 comentaris:

Pelli ha dit...

Partit maco de jugar, bon joc d'ambdós equips.
Però la manca de físic és el que ens ha acompanyat tota aquesta temporada!
Felicitats Químics!

Anònim ha dit...

I posarem remei doncs!!!!!!

Txiki

Anònim ha dit...

Si, el tema físic es molt important, i ja se que entrenar un tercer dia es molt complicat per a molts, fins i tot dos dies a la setmana, s’ens fa una mica complicat a alguns. Però, que us semblaria allargar l’entrenament i fer-lo de dos hores?, potser en algun tema podríem millorar, no?.
Només es una proposta, suposo que s’hauria de parlar amb els responsables del club i l’entrenador, no?
Fins aviat.
Simón

Carles Perez ha dit...

Gran debat¡¡¡
Mes que faltarnos fisic (¿?) ens falta saber a que juguem, per saber a que jugar ens faltar entrenar un estil de joc que ens vagi be i per aixo ens falta ser prou gent per poder fer-ho i que es comenci puntual als entrenos. Si per fer tot aixo tenim 3h (¿?) a la setmana i no es cumpleix doncs no ens queixem... I ara no em vingueu amb la historia del fisic pq per molt fisic que tinguem, no serveix de res si correm sense ordre ni concert pel camp, sense saber que fara el company del canto que porta la pilota, o saber si la pilota que arriba a l'ala (¿?) tornara en segona fase...
I pels que ja pensen que m'estic fotent amb l'estil dels entrenos , els diria que el principal problema es diu "compromis" i despres potser els entrenos.
Canviem el xip... Els partits es guanyen treballan als entrenos i no cridant durant el partit...no serveix de res.
Per mi podem entrenar tres dies pero sempre que hi hagi "compromis"....i aixecar una mica el nivell de sacrifici.
Aquesta autocritica persegueix una reaccio que ens faci se mes forts sabent el que hem de treballar

El millor fitxatge sens dubte ha sigut en Carles Blasco...exemple de moltes virtuts que desitjaria tenir...Moltes Felicitats!!!!!!

Anònim ha dit...

Tb tens raó, Carles. Jo diria, que el problema es una mica tot i que es pot solucionar amb una mica de cada del que s'està parlant.
Salut a tots i fins divendres.
Simón

Anònim ha dit...

'L'exèrcit que actua aïlladament, sense estratègia i que es pren lleugerament els seus adversaris, inevitablement acabarà siguent derrotat'

'Quan les ordres es donen de manera clara i senzilla a les tropes, són ben acceptades. Quan les ordres són confuses, canviants i contradictòries, no són ben enteses ni accpetades. Quan les ordres són clares, justes, conseqüents i raonables, existeix una satisfacció recíproca entre els líders i la tropa'

'Existeixen 6 maneres de ser derrotat: la primera és no calibrar les forces, la segona és l'absència d'un sistema de premis i càstigs, la tercera és la insuficiència d'entrenament, la quarta és la passió irracional, la cinquena és el desordre, la sisena és no tenir soldats forts i valents'

'Un govern no pot mobilitzar un exèrcit per ira, i els caps militars no poden provocar una guerra per còlera'

" L'efecte de les forces és com l'efecte de una pedra contra un ou. Si forces a l'enemic a atacar-te en el teu terreny, la seva força estarà buida, si no competeixes amb ell en els terrenys en els que són millors, la teva força estarà plena. I atacar amb allò buit contra allò ple és com tirar pedres sobre ous: segur que es trenquen"


I així més.....

Anònim ha dit...

tanta xerremeca, i a entreno cap charla, ni corregir errors, ni res... és així que millorarem en conjunt.?

Anònim ha dit...

Demano si us plau que utilitzem la web per comunicar-nos.

Altres coses millor parlar-les a entreno ¿no?

DeleBlasc

Anònim ha dit...

FUNCION DEL ENTRENADOR
Históricamente, la imagen típica del entrenador ha sido esa figura omnipresente
alrededor de la cual gira toda la organización y todo el mundo se identifica con sus
opiniones. Es el dictador y todos simplemente hacen lo que él ordena, en muchos
sentidos, el viejo sistema era mucho más fácil para todos los participantes, el dictador
daba órdenes y la gente solo tenía que obedecer, ahora trabajar eficientemente con las
personas (la función del entrenador) requiere mucho más que eso.
La tarea del entrenador actual se podría definir así:
Condicionar la mentalidad de los jugadores y acostumbrarlos a pensar como única
entidad y al mismo tiempo, asegurarse de que cada uno afronte su partido particular
con el 100% de concentración, de intensidad y de recursos. No debe haber un solo
momento del partido en que el jugador no tenga sensación de desafío, tanto física como
intelectual.
La teoría del entrenador moderno es clara con respecto al individualismo: para tener
una organización exitosa hay que estar informado y entrenado en el arte de tratar con
personas y en promover su desarrollo. Este es el cambio fundamental, la verdadera
tarea en el deporte, es llevar a un grupo de personas a conseguir algo. En los viejos
tiempos la norma era algo más dura, se descartaba al jugador que no se adaptaba a un
molde predefinido, si una persona no seguía el comportamiento que la dirección
esperaba de él, o introducía alguna dosis de incomodidad en la organización, ésta
simplemente prescindía del jugador.
El entrenador en el rugby moderno no está confinado únicamente al rugby en sí, es
alguien a quién se mira como un líder, un educador.
Hoy en día el individualismo es la norma general, tanto en el deporte como fuera, los
elementos más talentosos suelen ser también los más independientes, esto ha forzado
un cambio fundamental en el arte y la técnica de la comunicación, necesarios para
dirigir los grupos y para conseguir que estos funcionen exitosamente. Los equipos más
exitosos son aquellos que demuestran el mayor compromiso con sus integrantes.
El principal obstáculo que tiene el entrenador es su ego, hay que eliminar la barrera
del ego, de forma que las personas se puedan comunicar libremente y sin temor.
Al entrenador le concierne básicamente dos grupos de personas, como adulto trata con
otros adultos, y con chicos encamina a la adultez. Su enfoque hacia estos dos grupos
difiere, la relación con los chicos o jóvenes es de apoyo, de ayuda.
Pero es importante que desde su posición de líder en el deporte, tratar de desarrollar
en ambos grupos de jugadores, cualidades de educación y honor a través del deporte.
Por ejemplo: determinación, coraje, autocontrol, presencia de ánimo, camaradería,
espíritu de equipo, habilidad para concentrarse.

Anònim ha dit...

*FUNCION DE L'ENTRENADOR
Històricament, la imatge típica de l'entrenador ha estat aquesta figura omnipresent
al voltant de la qual gira tota l'organització i tothom s'identifica amb les seves
opinions. És el dictador i tots simplement fan el que ell ordena, en molts
sentits, el vell sistema era molt més fàcil per a tots els participants, el dictador
donava ordres i la gent solament havia d'obeir, ara treballar eficientment amb
les persones (la funció de l'entrenador) requereix molt més que això.
La tasca de l'entrenador actual es podria definir així:
Condicionar la mentalitat dels jugadors i acostumar-los a pensar com a única
entitat i al mateix temps, assegurar-se que cadascun afronti el seu partit particular
amb el 100% de concentració, d'intensitat i de recursos. No ha d'haver-hi un sol
moment del partit en què el jugador no tingui sensació de desafiament, tant física com a
intel·lectual.
La teoria de l'entrenador modern és clara pel que fa a l'individualisme: per tenir
una organització reeixida cal estar informat i entrenat en l'art de tractar amb
persones i a promoure el seu desenvolupament. Est és el canvi fonamental, la veritable
tasca en l'esport, és portar a un grup de persones a aconseguir alguna cosa. En els vells
temps la norma era una mica més dura, es descartava al jugador que no s'adaptava a
un motlle predefinit, si una persona no seguia el comportament que l'adreça
esperava d'ell, o introduïa alguna dosi d'incomoditat en l'organització, aquesta
simplement prescindia del jugador.
L'entrenador en el rugbi modern no està confinat únicament al rugbi en si, és
algú a qui es mira com un líder, un educador.
Avui dia l'individualisme és la norma general, tant en l'esport com fora, els
elements més talentosos solen ser també els més independents, això ha forçat
un canvi fonamental en l'art i la tècnica de la comunicació, necessaris per
dirigir els grups i per aconseguir que aquests funcionin reeixidament. Els equips més
reeixits són aquells que demostren el major compromís amb els seus integrants.
El principal obstacle que té l'entrenador és el seu ego, cal eliminar la barrera
de l'ego, de manera que les persones es puguin comunicar lliurement i sense temor.
A l'entrenador li concerneix bàsicament dos grups de persones, com a adult tracta amb
altres adults, i amb nois encamina a l'adultesa. El seu enfocament cap a aquests dos grups
difereix, la relació amb els nois o joves és de suport, d'ajuda.
Però és important que des de la seva posició de líder en l'esport, tractar de desenvolupar
en tots dos grups de jugadors, qualitats d'educació i honor a través de l'esport.
Per exemple: determinació, coratge, autocontrol, presència d'ànim, companyonia,
esperit d'equip, habilitat per concentrar-se.

Anònim ha dit...

COACH'S ROLE
Historically, the typical image of the coach has been the omnipresent
around which revolves the entire organization and everyone identifies with its
opinions. Is the dictator and all just do what he orders, in many
ways, the old system was much easier for all participants, the dictator
giving orders and people just had to obey, now work effectively with
people (the role of coach) requires much more than that.
The task of the current coach could be defined as follows:
Condition the minds of players and get them used to think like one
entity and at the same time ensuring that each party face its particular
with 100% concentration, intensity and resources. There should be a single
moment of the game where the player has no sense of challenge, both physically and
intellectual.
The theory of the modern coach is clear about individualism: to have
a successful organization must be informed and trained in the art of dealing with
people and promote their development. This is a fundamental change, real
task in the sport, is taking a group of people to achieve something. In the old
times the standard was somewhat harder, the player was ruled not adapted to a
default template, if a person did not follow the behavior management
expected of him, or introducing some measure of discomfort in the organization this
simply dispensed with the player.
The coach in the modern rugby is not confined only to the rugby itself is
someone who is regarded as a leader, an educator.
Today, individualism is the norm, both in sport and beyond, the
talented elements are also the most independent, this has forced
a fundamental change in the art and technique of communication needed to
lead groups and get them to work successfully. The teams
successful are those who demonstrate the highest commitment to its members.
The main obstacle is the coach is his ego, we must eliminate the barrier
the ego, so that people can communicate freely and without fear.
The coach is concerned basically two groups of people, as an adult treated with
other adults, and children headed to adulthood. His approach to these two groups
differs, the relationship with the children and youth is supportive, helpful.
But it is important from its leading position in the sport, trying to develop
in both groups of players, qualities and honor education through sport.
For example, determination, courage, self-presence of mind, camaraderie,
team spirit, ability to concentrate.

Anònim ha dit...

va per tots els entrenadors del club i prego que cap se senti ofès.

Anònim ha dit...

Pots donar lliçons de com ser un bon entrenador i totes les virtuts que això comporta i no tens collons a firmar?
fes-t´ho mirar noi.
Feu cas al nostre Delegat,si us plau.

Lluis.

Anònim ha dit...

pido perdon a todos por no haber firmado anteriormente.

Facu.

Anònim ha dit...

CON DOS COJONES!!!!!!!!!