Patrocinador oficial Sènior

dijous, 26 de febrer del 2009

FRANÇA-GALES A LES 21:00 A CAN CARCAN


Aquest Divendres l´entrenament s´avançarà a les 19:30 per poder veure l´emocionant partit del 6 nacions entre FRANÇA I GALES que començarà a les 21:00.
Els jugadors senglars aniran a sopar al Restaurant Can Carcan on recentment han penjat un cuadre amb l´escut del Club i on cada jugador també té la seva gerra personatitzada.
Així doncs, ara encara ens sentim més a gust en el Restaurant d´un dels nostres patrocinadors.
De ben segur serà un gran partit!

dimecres, 25 de febrer del 2009

ÚLTIM PAGAMENT VIATGE ALGUER



Recordem a tots aquells que vagin a l´Alguer que han de fer l´últim pagament de 160 euros al compte dels Senglars durant aquest mes de Març.

Recordeu de posar el vostre nom quan ingresseu els diners.

divendres, 20 de febrer del 2009

Un Senglar al Millenium Stadium de Gales




No es el que sembla¡¡


Simplement aquests agents de l'ordre vam reconeixer un Senglar i es van voler fer una foto..tot va anar bè.
(Ian, i was obligated to dress like that, you know that i supported England)

DISPONIBILITAT JUGADORS SENGLARS/TARRAGONA


Els Senglars jugaran un important partit el Diumenge dia 1 de Març a les 12:00 al camp municipal de Torroella de Montgrí.
Els Senglars jugaran aquesta vegada contra el Tarragona, els dos equips estan empatats a 24 punts i lluitaran per la 6ºposició en la classificació.

dimarts, 17 de febrer del 2009

FESTA CARNAVAL

 

Aprofitant la setmana de descans, i vist que la tornada de l'Ernesto no ha servit per reactivar la festa de Carnaval de la Sala, els Senglars, faran una comitiva el dissabte dia 21 de febrer. On ? Encara no ho sabem ( s'accepten propostes: Palamós, Platja d'Aro ), el que si sabem és que la nit, com ja va ser anys enrere, serà NIT TEMÀTICA. Quin serà el tema ?

Doncs jocs de rol!!!! Ja sabem que és un tema molt ampli, però com que queda poc temps. L'única condició es que cap disfressa pot superar el nivell número 10 de poder dins de l'escala Èlfica.

Va a vera si ens animem i fem un bon tercer temps, jajaja.

 

Carnestoltes Senglar.




Con el nuevo Windows Live lo tendrás todo al alcance de tu mano

dilluns, 16 de febrer del 2009

DISSABTE A LES 16:30 GEiEG-GÒTICS

Aquest Dissabte a les 16:40 es jugarà el partit aplaçat de 1ºCatalana entre el GEiEG i el GÒTICS.
Un partit molt emocionant entre el Gòtics, 1ºClassificat amb 50 punts i el GEiEG que ocupa la segona plaça amb 49 punts però un partit menys.
El Dissabte sortirà una expedició senglar desde Torroella per animar els seus companys gironins.

CAP DE SETMANA DE DESCANS


Aquest cap de setmana els Senglars tindran un merescut cap de setmana de descans.
Un respir que donarà força a l´equip per poder afrontar els 4 últims partits abans de la finalització de la competicó de 1ºCatalana.
El proper partit es jugarà a casa el Diumenge dia 1 de Març a les 12:00 contra un rival directe, el Club de rugby Tarragona.

dissabte, 14 de febrer del 2009

Químic 33 - Senglars 14

 
Els Senglars no hem pogut sumar cap punt en el desplaçament a la Taixonera d'aquest cap de setmana. Sabíem abans de començar que seria un partit difícil per a nosaltres, ja que jugàvem contra un equip que ens té la mida presa i que sempre ens causa molts problemes. Tant és així, que els punts que els hi havíem fet fins avui en les dues darreres temporades (3 partits) havien estat sempre de cops de càstig, mai de marca. A més, han estat el rival a la primera volta que ens ha guanyat més clarament, tant en joc com en marcador.
 
Amb aquests antecedents, i en un dia mitjanament fred i una mica ventós, ha començat el partit. Els primers minuts han estat caracteritzats per molts errors per part dels 2 equips, i no hi havia un dominador clar en el camp. Però de mica en mica, el Quimic ha anat imposant el seu joc mitjançant l'ordre en el camp que els caracteritza, i han anat acostant-se a la nostra marca. Així, en una llarga jugada d'atac i després de varis cops en contra nostra, un davanter Químic ha aconseguit passar a través dels nostres davanters massa fàcilment i ha fet marca. Aleshores hi ha hagut una expulsió temporal d'un jugador químic i les forçes s'han tornat a equilibrar. Els davanters guanyaven bé les touches i defensaven les melés, i avançaven metres sempre que podien. Els tres-quarts patien però resistien en defensa contra una línia química molt mòvil i pressionant, que aprofitava qualsevol forat en la defensa per xutar o entrar jugant. En atac, els tres-quarts feien jugades aïllades, on tot i no trencar massa la defensa contrària, no es perdia la pilota i es podia jugar després. Els Senglar no donàvem el partit per perdut tan fàcilment, i els hi hem tornat la marca després d'una jugada molt llarga d'atac dins 22 contrària, que l'àrbitre ha donat com a marca de càstig degut als molts cops comesos pel Químic en la seva defensa. El partit es posava 7-7, i s'ha seguit igual fins a l'últim minut de la primera part, quan en una jugada a mig camp aparentment sense perill, un jugador de la línia Química ha trobat un forat just en la línia de touche després d'un agrupament perdut, i s'ha escapat a marca. Es complia la tradició dels darrers partits, on el Químic gairebé sempre ens ha fet una marca en la última jugada de la primera part. 12-7 i començava la segona. I no ha començat gaire bé, ja que en una altre atac llarg, han tornat a entrar a marca als primers minuts. 19-7 i el partit es posava molt difícil, així que ens hem tret els nervis de sobre, i hem tingut els millors minuts del partit, amb jugades i xuts amb criteri que han posat al contrari en problemes. En una d'aquestes jugades, hem pogut fer una marca amb la participació de tot l'equip, acabada per en Lluís, que ens acostava al marcador quan faltaven 25 minuts per acabar (19-14). El Químic ha abaixat una mica la guàrdia, i hi han hagut uns minuts on si haguéssim marcat les coses potser haurien estat diferents. Però el Químic és un bon equip, i després d'aquests minuts de desconcert han començat a jugar molt bé; no hem pogut parar-los i ens han fet una marca quan faltaven 15 minuts que ha estat definitiva (26-14). A més, hem començat a tenir lesions amb els canvis ja fets, i ens ha caigut una altra marca en els darrers 10 minuts. Aleshores ho hem acabat de donar tot i hem acabat sortint jugant desde qualsevol punt del camp buscant un altre assaig, però no ha estat possible.
 
Desafortunadament doncs, tornem amb 0 punts de Barcelona. Ha estat un partit ben jugat, contra un bon equip, molt ben armat i consolidat, que ha guanyat en duresa respecte l'any passat, però que juga net. Nosaltres hem complert, hem pecat de falta d'agressivitat i ritme en alguns moments, però hem donat la cara sempre; i com en molts altres partits hem preferit no xutar a pals en cops de càstig sinó jugar la pilota. L'actitud dels jugadors ha estat constructiva i tot i la derrota mantenim la moral intacta.
 
Destacar el debut de l'Abdou amb els Senglars, que ha estat bo tot i el cop al nas que ha rebut, i lamentar les lesions d'en Marc, Xavi, Pelli, Abdou i Jaume; encara que semblen totes poc importants.
 
Després de l'enfrontament, el Químic ens ha fet un gran tercer temps, que ha tret la gana a més d'un per sopar; i després ens hem acomiadat d'ells per a tornar a casa, desitjant que ara que ja els hi hem pogut fer marques, la propera vegada els poguem guanyar d'una vegada, je,je
 
Senglars: Ramonet, Carles Banyoles, Teocrates, Pilla, Martin, McFly, Thomas McCaw, Nobita, Simó, Marc, Chiquitín, Jaume, Bep, Juan Juan Juan, Abdou, el fugitivo, Pelli, Francesc X., Croma, Fernandisco,


¡Haz tu clic solidario y ayuda a África! ¡Puedes empezar ahora!

dimarts, 10 de febrer del 2009

Partit Quimics vs Senglars

Bones companys!
Despres del derbi contra el GEiEG ara ens toca un altre partit dificil contra el Quimics de Barcelona.
Com sempre aneu-vos apuntan els que estigueu disponibles per venir a jugar.
El partit sera aquest dissabte dia 14 a les 5:30 al camp de la teixonera.
Els jugadors que surtin de Torroella quedem al bar "nafent" a les 2 del migdia per anar amb temps i aixi puder pair be el dinar.
 


¿Tu fondo de escritorio es aburrido? Anímalo con las imágenes más espectaculares

Noticias despues del derbi (Diari de Girona)

El GEiEG guanya als Senglars el derbi del rugbi gironí en un estadi ple

Els grupistes, més ben situats sobre el camp, van obtenir un triomf molt complicat

 
VOTI AQUESTA NOTÍCIA 
Enviar
 
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
Senglars i grupistes cara a cara durant un moment del partit d'ahir.
 marc martí
 MULTIMÈDIA

TORROELLA DE MONTGRÍ | ÀLEX CHENOIX J

a se sap el que diuen del rugbi, que és un esport d'animals que es juga com a cavallers. I on, per damunt de tot, predomina l'esportivitat i el respecte al rival. Per això, el derbi d'ahir que va enfrontar els Senglars de Torroella i el GEiEG, més que un partit va ser una autèntica festa. Per començar, les grades del Camp Municipal de Torroella es van quedar petites per encabir-hi tots els aficionats que no es van voler perdre el duel. Sobre la gespa, tot i l'estil cavalleresc que té aquest esport, la duresa va ser un dels ingredients principals, però això va fer que el públic gaudís encara més. Un cop acabat el partit, va ser l'hora del conegut "tercer temps", l'hora de compartir, on torroellencs i gironins van gaudir del partit del Torneig de les Cinc Nacions entre Escòcia i Gal·les.
En l'apartat esportiu, els grupistes ahir van imposar la seva major maduresa i situació al camp per endur-se el partit. Durant tot el matx es va respirar tensió al camp, i el mutu respecte entre els dos millors equips gironins es va traduir en bastants imprecisions durant els primers compassos. Tot i això, els grupistes, sense poder imposar el seu ritme es van avançar amb una marca i una transformació abans del descans. A la represa la línia de tres quarts dels gironins va tornar a ser decisiva i van augmentar la diferència. Els Senglars feien mans i mànigues per aturar els visitants i fruit d'això van veure com els seus rivals ampliaven encara més la diferència mitjançant cops de càstig. Al final, els de Torroella també van marcar, encara que no van trobar un triomf de revenja que anhelaven.

diumenge, 8 de febrer del 2009

Senglars 5 -GEiEG 24

 
El Senglars s'han quedat sense puntuar per primer cop aquesta segona volta en l'esperat derbi contra el GEiEG. En un dia esplèndid, amb un vent moderat de mestral menys fort del previst, i amb una afluència de públic molt important, ha començat l'enfrontament amb domini territorial altern. El joc ha estat molt dominat per les davanteres i la intenció dels equips de jugar a camp contrari mitjançant xuts no ha permès veure un joc massa continu. Nosaltres hem controlat bé el partit, els nostres davanters es mostraven ferms en melés, touches i el joc tancat, i la línia defensava bé els ràpids oponents; però hem tingut molts problemes amb els cops de càstigs, provocats per l'excés d'entusiasme en les jugades estàtiques i a la precipitació amb la que hem jugat algunes vegades. Cap al minut 25 en Pelli ha estat expulsat 10 minuts per excés de cops de càstig de l'equip, i 5 minuts després el GEiEG aprofitant un error de col.locació en la defensa i la superioritat numèrica, ha trencat la línia en una jugada a la zona de 22 i han marcat sota pals. Això no ha canviat la tònica del partit, nosaltres hem seguit el nostre joc, amb bona defensa i atacs lents però profunds de la davantera, encara que els cops en contra i decisions equivocades en jugades d'atac en la línia ens ha impedit crear problemes seriosos al contrari. La segona part començava 0-7, i el Girona ha ampliat el marcador poc després amb 3 punts en xut a pals. Cap al minut 15 de la segona part, un dels pocs errors que hem tingut en la touche, ens ha fet perdre una de favorable dins de la nostra 22. Els seus davanters han jugat ràpid i han entrat a marca. El marcador es posava 0-17, i amb el partit que s'escapava de les mans, s'ha posat setge al GEiEG i s'ha jugat molts minuts a 5 metres de la marca. Semblava impossible que l'assaig s'escapés, però no ha estat possible de marcar. Hem canviat part de l'equip, i amb homes de refresc s'ha tornat a la càrrega; i després de pressió i joc continu per part de tot l'equip, ja jugat agressivament fins a aconseguir marca per part d'en Simón. El marcador estava 5-17, i faltaven 5 minuts per la finalització; aleshores s'ha atacat a la desesperada sense prendre precaucions defensives, i això amb un equip com el GEiEg es paga, i en un contraatac fulminant ens han fet un assaig transformat.
 
En resum, un partit amb una presència aplastant de les davanteres, que s'ha jugat correctament, però no el suficient per guanyar. El partit ens ha arribat en un moment bo per a nosaltres. Entrenem bé, sabem a lo que juguem i tenim gent, però sabíem que per guanyar al GEiEG havíem de fer un partit molt bo, i no ha estat així. La falta d'idees en atac i especialment la enorme quantitat de cops pitats en contra, ha estat donar oportunitats a un equip que les sap aprofitar. Això sí, l'actitud ha estat excel.lent i s'ha donat una bona imatge a tot el públic present. Ens fa sentir orgullosos haver estat capaços de congregar a més de 300 persones que no han parat d'animar, i que fan que jugar aquí sigui un autèntic plaer. Entre elles hi havia diferents personalitats i gran quantitat de nens, que ens dóna esperançes d'aconseguir una (encara més)sòlida implantació a la comarca.
 
Després del partit, gran dinar entre els 2 equips i acompanyants, que ha estat seguit de la visió de Escòcia-Gales al camp mateix, amb la instal.lació de 3 TVs. Ara, el Químic la setmana que vé, i a seguir divertint-nos i aprenent.


¡Haz tu clic solidario y ayuda a África! ¡Puedes empezar ahora!

dijous, 5 de febrer del 2009

VI NACIONS.ANGLATERRA, FRANÇA, GALES


INGLATERRA
Desde 2003 el rugby inglés está sonado. Incluso pese a jugar la final del Mundial 2007. Después de Andy Robinson y Brian Ashton, Martyn Johnson asume el mando. Jono tiene una idea de juego dinámica, atractiva, pero no tiene jugadores de nivel o al menos no del necesario para jugar a eso. Su problema más acuciante es el ataque. De ahí el fichaje para el staff de Brian Smith, entrenador de ataque de los London Irish a los que ha llevado a pelear por el título en la Guiness y a las semifinales de la Heineken.

El equipo en delantera es un despropósito. Se descose por todos lados. Lo cual dicho de Inglaterra suena aún peor. Si algo han tenido los ingleses es su tradicional juego de delantera, un set-piece dominante al que pocos podían hacer frente. Ahora es justo al revés. La prueba es que todo el mundo calibra el destrozo que le puede causar la delantera italiana, que encima ha apostado por una paquete de nueve con Mauro Bergamasco de medio melé. En primera tiene a dos piliers de garantías: Sheridan y Vickery. Aunque el primero debe centrarse. El talonador es fijo para Johnson, Lee Mears, cumplidor y hasta ahí puedo leer. Es en la segunda, al menos para mí, donde comienza a derrumbarse la delantera. Kennedy es el mejor arriba y Shaw abajo, pero la capitanía de Borthwick hipoteca todo. La llegada de Smith debería dar protagonismo a Kennedy y por ahí... Si la segunda es tuerta, la tercera es ciega. Una prueba: ante Italia debutará Steffon Armitage, hermano del zaguero. Los Croft, Haskell, Palmer y compañía no dan la talla. Incluso a Easter parece venirle grande la plaza de octavo. Llegan tarde a los apoyos, leen mal el breakdown, las fases de conquista son un quebradero de cabeza, no barren los rucks y encima a Care, su notable medio melé, no le dan bolas de calidad. Pero lo trágico viene cuando tienen la pelota en la mano, no saben qué hacer. Italia puede abrirlos en canal.
La camiseta del 10 se rifa. Cipriani no es jugador de rango aún, Flood es un centro reconvertido con evidentes carencias y le toca el turno a Godde, magnífico pateador. Pero un pateador sin delantera es como un lámpara sin genio dentro. Inútil. Y atrás el panorama no es más alentador. Juegan sin 13 porque Tindall está pasado de todo. Del 12, Flutey, hasta sospecha que ni es neozelandés. Y con el 14: el sobrevalorado Paul Sackey. El peor ala defensiva y tácticamente hablando de los últimos años en la selección. Se arrima menos que Curro Romero el día después de firmar un contrato. Una mezcla entre Forrest Gump y Usain Bolt que no sabe leer defensas. Las buenas noticias vienen en el 11, el imponente Monye resuelve las carencias físicas de la línea y ataca en estampida con su contundencia. Aunque la gran aparición es Delon Armitage, el zaguero de los Irish, implacable en el juego aéreo, letal en la contra y solvente en el pateo. Los veo terceros o cuartos, jugándose con Francia los garbanzos.
Backs: Delon Armitage, Danny Care, Danny Cipriani, Mark Cueto, Harry Ellis, Toby Flood, Ben Foden, Riki Flutey, Shane Geraghty, Ugo Monye, Olly Morgan, Jamie Noon, Paul Sackey, Mathew Tait, Andy Goode y Mike Tindall.
Delanteros: Steve Borthwick, George Chuter, Tom Croft, Nick Easter, Dylan Hartley, James Haskell, Nick Kennedy, Lee Mears, Steffon Armitage, Luke Narraway, Tom Palmer, Tim Payne, Tom Rees, Simon Shaw, Andrew Sheridan, Julian White y Phil Vickery.
GALES
El mejor del torneo hombre a hombre y en equipo. ¿Qué les puede hacer perder? Ellos mismos. En Cardiff se habla del Grand Slam, en Swansea del Mundial en 2011, pero nadie habla, por ejemplo, de Murrayfield, de un campo embarrado y de una delantera maciza como la escocesa enfrente. Gatland y Edwards deben atar en corto a sus chicos. Deben aliñar la ensalada antes de comérsela. Pero la tensión está garantizada. Gatland ha advertido que sus jugadores tienen un ¡25%! de mejora física y que los va a exprimir para lograrla. Y quien se duerma, fuera. Le ocurrió a Peel, que al final entra por la lesión de Gareth Cooper.
No hay fisuras en su equipo. La delantera se define por un apellido, Jones, no por un nombre. Ojo especialmente a la tercera línea donde ha irrumpido como un elefante en una cacharrería el octavo Andy Powell lo que situará a Ryan Jones de flanker. Tiemblen, no se corten. En los medios Mike Philips y Hook son, para mí, dos ejemplos de jugador integral. Hacen bien las tareas de su demarcación, 9 y 10, pero además añaden pluses como potencia física dinamicidad e iniciativa ofensiva. Su línea es prácticamente inmejorable, la antítesis de la de Inglaterra. Tiene músculo, flair e inteligencia táctica. Tres de cada cuatro balones se repartirán al lado cerrado donde la jerarquía de Shane Williams pesa. En el abierto estará una de las revelaciones para este VI Naciones, Leigh Halfpenny, Shane Williams con casco dicen. Y en los centros dos seguros de vida Roberts y Henson, muchos sostienen que el Beckahm del rugby, yo creo que es el Ronney, por carácter y por talento. Y de 15 el tipo que enciende las luces, el electricista, Lee Byrne. El mejor zaguero del hemisferio norte.
Favoritos a todo, sólo les debe inquietar la salida al siempre complicado Murrayfield y la visita al Stade de France en la tercera jornada. Los dragones están lanzados. Defensivamente el año pasado sólo concedieron cinco ensayos, ofensivamente son una bacanal.
Delanteros: Gethin Jenkins, John Yapp, Adam Jones, Rhys Thomas, Matthew Rees, Huw Bennett, Ian Gough, Alun-Wyn Jones, Luke Charteris, Bradley Davies, Ryan Jones, Jonathan Thomas, Daffyd Jones, Andy Powell, Martyn Williams, Robin Sowden-Taylor.
Backs: Mike Phillips, Gareth Cooper, Stephen Jones, James Hook, Gavin Henson, Andrew Bishop, Jamie Roberts, Tom Shanklin, Shane Williams, Leigh Halfpenny, Mark Jones, Lee Byrne.
FRANCIA
El champán se le está calentando a Lievremont. Cierto es que el proyecto va encaminado al Mundial 2011, como advierte cada vez que puede, y cierto es que sigue defendiendo el rugby a la mano, con denominación de origen francesa. Pero después de dos años, Francia no ofrece grandes progresos en su rugby. Se adivinan mimbres magníficos con jugadores de un sentido dinámico del juego impresionante: Dusatoir, Picamoles, Jauzion o el recién llegado Medard. Pero a estas alturas de la película se debería advertir el esqueleto, la columna vertebral. Y sin embargo, los rasgos definitorios de la etapa Lievremont son los ataques de entrenador y el baile de nombres en la delantera y en los medios. Atrás son los mismos perros con diferentes collares.
Este VI Naciones arranca con Beuaxis vistiendo la zamarra 10. Michalak está tocado, Skrela lesionado y a Elissalde se lo ha limpiado. El 9 será para el descarado Tillis-Borde. Inamovibles en segunda parecen Nallet y Chabal, futuros jugadores de Montpellier conjeturan. Con Nallet ocurre lo que con Borthwick en Inglaterra, sólo que Chabal ni siquiera le mejora. Si la primera es notable y la segunda suficiente, su tercera es sobresaliente. Ouedraogo, Dustaoir, ambos made in Montpellier y Harinordoquy, que vuelve a ser el que era, cuentan con buena cabeza, mejores riñones y rápidas piernas. En la primera Lievremont opta por dos pilares en forma como Faure y Lacouls y le da el 2 a Szarzewski, demasiado hosco a mi parecer.
Pero si a una mujer hay que mirarla donde hay que mirarla en la primera visual (y a un hombre, vosotras mismas) con Francia la mirada se te va a su línea. Manda Stade Toulousian con cuatro hombres de esos que juegan con el smoking puesto: Jauzion, el emergente Medard, Fritz y Poitrenaud. Junto a ellos un Malzieu que ha confirmado los buenos augurios. Sorprende ver en el banquillo a Heymans, otro de Toulouse, y en la grada a Elissalde, Toulouse también, brújula y machete de Lievremont no hace tanto. Si el seleccionador es capaz de ofrecer unos compañeros de delantera a la altura de sus terceras y encuentra una pareja de baile digna para sus tres cuartos, Francia dará que hablar. Si no, seguiremos entonando el Viva Francia manque pierda!
Delanteros: Lionel Faure, Fabien Barcella, Nicolas Mas, Benoit Lecouls, Benjamin Kayser, Guilhem Guirado, Dimitri Szarzewski, Lionel Nallet, Jerome Thion,. Sébastien Chabal, Romain Millo-Chluski, Fulgence Ouedraogo, Louise Picamoles, Damien Chouly. Julien Bonnaire y Thierry Dusautoir
Backs: Jean-Baptise Elissalde , Morgan Parra, Sébastien Tillous-Borde, Lionel Beauxis. Yannick Jauzion, Florian Fritz, Benoit Baby. Maxime Mermoz, Aurélien Rougerie, Julien Malzieu, Alexis Palisson . Clement Poitrenaud. Maxime Médard y Cedric Heymans.
WAYNE S.

UN TERCERA JUGANT DE MIG MELEÉ

El seleccionador italià ha triat un tercera flanker per cobrir la baixa dels dos mig meleès lesionats.

Un cop mès es demostra l'importància de la davantera dins un equip de rugbi, perque dificilment podria donar-se el cas contrari...us imagineu al Shane williams jugant de pilier?






Shane williams es el petitet de vermell











Wayne.

diumenge, 1 de febrer del 2009

DAN CARTER LESIONAT GREU


En Dan Carter es va lesionar el dissabte durant el partit contre Stade francais. Es una lesio relacionada amb els lligaments i que el tindran fora de joc durant 6 mesos.
Ho sento per ell, i permi que ja no el podre veure a Perpignan.
Wayne.

ESCOCIA
Juguemos a ser optimistas. El mejor medio melé del hemisferio, Mike Blair, tendrá a su mando a una delantera joven y sin embargo experimentada. Un ejemplo: el talonador Ross Ford a sus 25 añitos suma 25 caps. En esa delantera destaca, al menos así lo entienden ellos, el mejor front five (1 al 5) en años en Escocia. Y a eso sumaremos a Chris Paterson atrás en el pateo cobrando cada error de la delantera rival. Si Blair es capaz de gobernar los partidos, entonces Escocia será un rival complicada. En los test de otoño lo demostró ante Suráfrica a quien estuvo a punto de batir. Hadden ha hablado mucho y muy bien del flanker John Barclay, un especialista en el set-piece. Y atrás, por primera vez en años, surgen jugadores realmente impactantes como Ben Cairns o Thom Evans.
Juguemos a ser pesimistas. Escocia arranca contra el favorito a todo: Gales. Su delantera promete dar guerra, pero aún le faltan batallas para cerrar los partidos como se pudo ver en los test ante Suráfrica. Tienen un magnífico medio melé, pero no le acompaña un apertura con rango. Goldman o el intermitente Parks con sus efectivas patadas bajas pelearán por el puesto. Atrás no acaban de desplegar un juego fluido que desequilibre a las defensas rivales. No tienen un quintento que juegue con frecuencia junto en la zaga y eso suele costarle algún error de bulto. Hace diez años que Escocia no gana el título y tampoco parece que este vaya a ser el año. Al menos si miramos el calendario: visitas a Londres y París. A seguir creciendo.



ITALIA
Italia seguirá viviendo de la delantera de su equipo. Nick Mallet contará con una paquete de primer nivel al que lamentablemente, para él, acompañara una pareja de medios de urgencia y una zaga que no acaba de cuajar. Hablamos de una delantera notable y me atrevería a decir una primera línea sobresaliente: Nieto, Ongaro y Castroggiovani. Dos italo-argentinos y un talonador veneciano que militan en equipos punteros de la Guinness como Gloucester, Sarancens y Leicester. Queda todo dicho.

A su espalda una segunda bien construida con dos jugadores resolutivos arriba y generosos abajo. Del Fava y Bortolami llevan tiempo jugando juntos, se conocen bien y eso les permite mantener el nivel de la primera en el set-piece. Y si la segunda es notable, la tercera vuelve a rozar el sobresaliente con uno de los mejores octavos del mundo (Parisse) y un flanker fiable y curtido como Mauro Bergamasco. Ambos son compañeros en el Stade Français, lo que les permite entenderse con una mirada. El segundo flanker será Solé, un hombre que cubre mucho campo. Una delantera poderosa en el contacto abajo, que sin embargo, se podría encuadrar, a mi parecer, entre las que salen perdiendo con la nueva norma que permite derrumbar el maul. Eso sí, su tercera, con la buena cabeza de Parisse y las buenas manos de Mauro, es dinámica cuando las circunstancias lo exigen.


IRLANDA
Discutía no hace mucho con un amigo sobre la conveniencia de otra victoria de Munster en la Heineken. Él advertía que no sería bueno por ese juego sórdido y poco vistoso que despliegan los irlandeses. Yo sostenía que sería bueno para dejar en evidencia las famosas ELVs, que, a mi parecer, no sólo no han sumado sino que han restado. A Munster no le ha importado mucho que se pueda derrumbar el maul, porque siguen peinando los rucks como nadie, y así sus medios juegan las pelotas con más calidad del continente. Si además de la lección de pick and go, de dominio del breakdown y el line o de la ocupación del campo por parte de su delantera sumamos que atrás tienen a dos centros dinámicos y veloces y a Doug Howlett, Mister Ensayo y probablemente uno de los tres mejores placadores de la Heineken, convendrán conmigo que Munster no sólo es un equipo que abusa de riñones.
Pues esto es trasladable a la nueva Irlanda, la de Declan Kidney, el arquitecto del Munster. Su delantera ya dejó ante Argentina en los test de noviembre la impronta de los empellones del XV de Limerick. Si no pasa nada raro los chicos de Munster coparán el front five: O’Connell, O’Callaghan, Hayes, Flannery, Horan. Los de Leinster se quedan para la línea. Adelante estarán todos muy juntos, mucho apoyo, concentración en las fases de conquista y contacto, y balones muy limpios para sus medios. O'Gara cobrará cada error rival al precio convenido: a 3 puntos el golpe. Parece que el asunto del 9 lo ha resuelto Kidney con O'Leary, otro de Munster. ¡Para qué enredar! Y atrás surgen los legionarios de Leinster para hacer las labores que los polinesios hacen en Thomond Park. Con O'Driscoll al mando veremos la explosión de la nueva generación: Kearny, Fitzgerald, Bowe... Sumemos a todo eso un buen calendario con las visitas de Inglaterra y París a Croke Park, el año que viene vuelve a Lansdowne Road. Es decir, que el último partido del torneo, el Gales-Irlanda podría poner en juego el título y alguna cosa más.