Interessant partit el viscut avui a l'Estadi Municipal de Torroella. Rebíem al principal candidat a campió de lliga en un dia radiant, sense núvols, amb temperatura relativament càlida i un suau vent de ponent. Es presentava un partit molt complicat: ja sabíem que ens trobaríem amb un rival on molts dels seus components són dels que habitualment juguen a Anglaterra, ja que aquest cap de setmana no tenien lliga. I efectivament, hem comprovat que l'equip no tenia res a veure amb que ens vam enfrontar a Barcelona a la primera volta i que vam perdre als últims instants. I és que els primers minuts ens han passat per sobre, amb un joc algunes marxes per sobre del que estem acostumats a jugar a primera catalana. Nosaltres també hem tingut part de culpa en això; hem estat mal posicionats en el camp, defenent malament i massa nerviosos en les accions. Han estat 15-20 minuts molt dolents, on hem estats superats en tot excepte les melés, i on ens han caigut 5 marques, algunes per errades nostres i altres per la superioritat evident del contrari. Però les coses han anat canviant: l'equip s'ha començat a assentar en el camp, la defensa s'ha endurit més i s'ha començat a tenir en el punt de mira la línia de marca rival. El Poblenou ja no trovava tan fàcil entrar i les fases es feien molt més llargues. En els 20 minuts següents, fins a arribar a la mitja part, no hem encaixat cap més punt. I ha començat la segona part amb 0-31. L'equip s'ha tret definitivament els complexos d'inferioritat de sobre i ha jugat de tu a tu amb el rival, sense pràcticament xutar pilotes i sortint a jugar desde qualsevol punt del camp. Defensivament, l'equip ha fet un canvi important: amb placatges baixos, pressió i colo.locació, al poblenou l'hi costava arribar a la nostra 22. I en atac, hem apretat fort, i empenyent tots amb solidaritat, procurant no deixar cap company sol quan tenia la pilota, hem pogut disposar d'algunes jugades llargues d'atac. En una d'elles, després d'una llarga sèrie de percussions de davantera a prop de marca, s'ha obert la pilota a la línia, i en Xavi ha anotat marca. El partit anava 7-31, i hem seguit jugant igual, placant, defenent, percutint i netejant. En una jugada però, el seu potent primer centre ha trencat fort pel mig de la defensa, i desfent-se de 2 o 3 senglars, ha pogut marcar a finals de la segona part.
El partit ha acabat poc després amb 7-38. Destacar el bon ambient i l'afluència de públic, és un plaer jugar amb una afició tan agraïda. Han vingut companys del GEiEG a veure el partit amb l'esperança de que com a mínim el Poblenou no sumés el punt de bonus. Je,je,je almenys no s'han fet il.lusions, al quart d'hora ja tenien resposta. L'arbitratge ha estat correcte, i el joc ha estat bastant net, amb alguna petita picabaralla sense importància i amb un expulsat "sin-bin" del Poblenou.
En resum, una derrota digna, davant un equip molt superior a nosaltres (i a tots els equips de primera divisió catalana). Llàstima dels primers 20 minuts, perquè vist com ha anat el partit, els hi haguéssim pogut donar més guerra. Serveix l'encontre d'avui per a veure les virtuts i els defectes que hem tingut aquest any: quan estem descol.locats, no tenim la mentalitat adequada i estem nerviosos, qualsevol equip de la nostra lliga pot fer el que vulgui amb nosaltres; però quan juguem a lo que sabem, som agressius i prenem consciència de que dins el camp no som 15 individus sinó 1 sola entitat, podem plantar cara a qualsevol.
Després del partit s'ha celebrat la tradicional Senglar-calçotada, on els 2 equips, acompanyants i seguidors hem tret el ventre de penes, sota el deliciós sol de l'Empordà.
Squad: Martin, Pilla, Ramonet, Theodorus, Cookie, Simó, Ernestito, Xuse, J.Muñoz, McFly, Carlitus Perez, Lluís, Chiquitín, Jaume, Xavi, Johnny Komanchi, Abdou, Pelli, Ferna, Bep, Fugi, Bilal.
Charlas más divertidas con el nuevo
Windows Live Messenger
